Este estiu ha estat especialment tòrrid al meu poble, Masdenverge, perquè s’ha escampat la notícia que posarien un centre de menors al Molí de Rosquilles, emblema del turisme rural ebrenc. El seu propietari l’ha cedit en règim de lloguer a una fundació privada dedicada a l’acolliment de menors tutelats per la Generalitat, i a l’Ajuntament no li ha tocat més remei que donar la llicència. Si compleix tots els requisits legals no n’hi ha prou amb l’animadversió popular per denegar permisos.
Des del meu punt de vista, la posada en marxa d’un centre de menors no acompanyats no representa cap amenaça. En seran 14 d’entre 14 i 18 anys i com a professora de secundària fa quatre anys treballo amb aquest perfil d’alumnes i puc dir que no he patit cap incident ni a l’aula ni fora. Ningú m’ha posat un ganivet al coll, ni m’han robat el mòbil, ni m’han amenaçat de mort. Alguns porten motxilles vitals que cap adolescent hauria de portar i, simplement, han vingut aquí en busca d’un futur millor.
No vull entrar en el complex debat de la immigració ni de la pressió i reptes que representa per a la nostra societat del benestar l’arribada diària de milers de persones a les nostres costes, moltes d’elles deixant-se la vida a la mar. Em centro només en el que he vist al meu poble, on durant tot l’estiu s’ha creat un mantra de desinformació i informacions no contrastades sobre robatoris i baralles perpetrades per joves no acompanyats per fer creure que la posada en marxa d’este centre serà una hecatombe i alterarà la convivència al municipi. Un xup-xup de prejudicis i xenofòbia, sumat a l’interès d’alguns de desgastar el govern local. És allò de digues una mentida mil vegades i es convertirà en veritat. Jo hi veig l’extrema dreta ensenyant la poteta i això sí que em preocupa, i més si és a costa dels drets humans, especialment els que protegeixen infants i adolescents.
